La
conducció dels Tallers de Doblatge corre a càrrec del professor
Francesc Fenollosa i Ten, actor, director i professor de doblatge,
que ha estat també professor de valencià, entre altres, a
l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València.
L'experiència de fer Tallers de Doblatge pertot arreu i a Andorra ha estat per a mi un honor i un plaer, no només per descobrir una miqueta més Andorra com a societat i com a territori, que no coneixia abans més que per referències més o menys directes, sinó també per haver treballat durant tres sessions consecutives amb persones molt diferents pel que fa a edats i procedències, i perquè totes elles han estat molt generoses en la seua participació i aportació a l'experiència conjunta.
Han estat tres intenses sessions amb una trentena de persones a cadascuna, que han tingut lloc al Centre Cultural la Llacuna, d'Andorra la Vella, entre els dies 30 i 31 de març i l'1 d'abril de 2016, i en les quals hem tingut ocasió de practicar el doblatge de pel·lícules de ficció, de documentals i realities, i de sèries i pel·lícules de dibuixos animats.
Els antecedents
La participació d'Àngels Mach i
Buch, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, en un Taller
de Doblatge a la Universitat Catalana d'Estiu 2014, a les aules del
Liceu Charles Renouvier de Prada de Conflent, va propiciar
l'organització d'aquestes tres sessions d'iniciació al doblatge
audiovisual i cinematogràfic.
Després d'algun intent anterior que no va reeixir, la SAC va aprofitar la capitalitat cultural iberoamericana 2016 d'Andorra per finalment poder oferir aquests Tallers de Doblatge al públic andorrà. Per a la seua organització, la Societat Andorrana de Ciències va comptar amb el patrocini d'Andorra Telecom, del Comú d'Andorra la Vella i del Govern d'Andorra, així com també amb el suport logístic de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu.
Els preparatius
Des d'algunes setmanes abans de la celebració, vam entrar en contacte amb els diversos mitjans de comunicació andorrans, tant de premsa escrita i digital, com de ràdio i de televisió, per tal de difondre l'activitat entre el públic en general i animar-ne la participació. El suport d'aquests mitjans va propiciar que, de la idea inicial de fer un Taller de Doblatge de 9 hores de durada per a un sol grup de participants, passàrem a una oferta de tres sessions de 3 hores d'iniciació al doblatge per a tres grups diferents de persones, donada l'alta inscripció enregistrada a la proposta dels Tallers.
Com déiem més amunt, en cadascuna
de les sessions hi ha hagut persones de diverses edats, procedències
i condicions, per la qual cosa hem adaptat el contingut dels Tallers
a fi de donar possibilitats de participació a tot el món.
Cada sessió ha estat, per tant, estructurada d'una forma semblant,
tal com descriurem a continuació, però també adequada a les
particularitats específiques de cada grup.
Ací cal recordar que, a hores d'ara, els Tallers de Doblatge porten
ja vora tres mil sessions celebrades pertot arreu dels Països
Catalans i més enllà per a públics que van dels 2-3 fins als 95
anys, de moment.
Presentació de les sessions
La presentació de les
sessions ha estat a càrrec d'Àngels Mach i Buch, la presidenta de
la SAC, tot explicant la repetició de l'estructura del Taller per a
cada dia, a causa de l'èxit de convocatòria obtingut i per tal de
no deixar persones sense poder gaudir de l'activitat. Com ella
mateixa assenyalava en alguna de les sessions 'volíem organitzar un
Taller que tingués continuïtat, però vam veure que hi havia molta
demanda i hem preferit no deixar ningú fora de poder tastar aquesta
experiència realment interessant, com podreu comprovar'.
Estructura de les sessions dels
Tallers de Doblatge
A cada sessió, comencem amb una
presentació del tallerista qui, a fi de crear un clima de distensió
i de confiança, proposa també la presentació de cadascuna de les
persones participants tot indicant el seu nom (que enganxem amb una
etiqueta ben visible al pit per facilitar la comunicació i la
interrelació), procedència, activitat habitual i les llengües
parlades. Això ens permet de conéixer, entre altres coses, qui
podrà fer el doblatge en portugués, donat que serà una de les
llengües iberoamericanes a utilitzar juntament amb el català i el
castellà.
Després d'això presentem les coses,
els dispositius amb els quals desenvoluparem el Taller de Doblatge. I
fem també que la confiança de les persones participants vaja
augmentant amb comentaris i raonaments que impliquen i interpel·len
totes les assistents a través de diverses propostes i provocacions.
Explicació del procés
En
l'explicació
el procés, donem més o menys
informació en funció del tipus de públic concret participant i/o
del temps de què disposem per realitzar cada Taller. Si ens hi podem
esplaiar, el que fem és donar més detalls d'aspectes professionals
del procés de producció del doblatge o d'altres qüestions
relacionades amb el món del cinema, de l'audiovisual o d'altres
activitats artístiques, segons el cas.
En
acabant, i per començar de veritat amb la tècnica i pràctica del
doblatge, demanem dues persones voluntàries per poder doblar el
primer fragment de pel·lícula (i
que anirem descobrint sobre la marxa).
Així, anem assenyalant i dosificant la informació que ens cal per
poder realitzar el doblatge de cadascun dels talls o clips
audiovisuals i cinematogràfics proposats, de curta durada (d'uns
quants segons cadascun d'ells, però amb una certa unitat de sentit),
de distints gèneres i formats. En definitiva, expliquem cada pas i
cada acció amb comparacions a com es fa de manera professional
perquè l'experiència de cada persona resulte d'allò més didàctica
i positiva.
Per
exemple, per al primer fragment a doblar, cal una dona i un home que
interpretaran un 'diàleg': la dona li demanarà a l'home que li
porte 'la galleda de les escombraries' (i ací comentarem les diferències dialectals1) i l'home li respondrà -això ho veurem després- amb un gest, és a dir, amb una emissió de veu que no és ni una paraula, ni un sintagma, ni una oració; que no té estructura sintàctica, però sí que té significat2.
Per saber què ha de fer cada participant voluntari, visionarem el fragment i provocarem que tot el públic estiga pendent de la pantalla, donat que els hi farem dues o tres preguntes que només demanen atenció. Tot això ens ajudarà a seguir propiciant un ambient creatiu, integrador i distés entre el grup. Feta la proposta interpretativa d'ambdós personatges, doblarem el clip amb les mínimes indicacions tècniques imprescindibles. I aplaudirem sempre les intervencions realitzades a fi de generar autoestima i confiança, tant entre les persones que hi han intervingut com entre el públic que ara ha fet d'observador.
Per saber què ha de fer cada participant voluntari, visionarem el fragment i provocarem que tot el públic estiga pendent de la pantalla, donat que els hi farem dues o tres preguntes que només demanen atenció. Tot això ens ajudarà a seguir propiciant un ambient creatiu, integrador i distés entre el grup. Feta la proposta interpretativa d'ambdós personatges, doblarem el clip amb les mínimes indicacions tècniques imprescindibles. I aplaudirem sempre les intervencions realitzades a fi de generar autoestima i confiança, tant entre les persones que hi han intervingut com entre el públic que ara ha fet d'observador.
1Hi
apareixen les diferents possibilitats expressives d'acord amb la
variant dialectal escollida: 'galleda', 'cub', 'cubell', 'poal'…;
i 'escombraries', 'brossa', 'fem'… o fins i tot 'ronya', com
dirien a l'Alguer.
2Els
gestos en doblatge solen estar representats per una G entre
parèntesi (G), tot i que, depenent de l'estil utilitzat pels estudis de doblatge de cada zona, hi haurà més o menys matisos en els diferents i
innombrables tipus de gestos.
Impressions, sensacions i emocions
Després de realitzada cada presa de
so, i abans d'escoltar la versió que han doblat els participants,
els demanem que ens donen les seues impressions, i ens diguen quines
sensacions i emocions han experimentat, a través de la pregunta:
'[Nom -sempre- de la persona que ha d'intervindre], series tan amable
de compartir amb nosaltres com t'has sentit?'. I, com que ja els hem
dit abans que les persones som incomparables -ni millors ni pitjors,
sinó diferents-, doncs, totes les impressions, sensacions i emocions
són igualment vàlides, perquè són les nostres, les de cada
persona participant. Algunes s'han sentit divertides, emocionades, i
s'ho han passat bé o molt bé; o potser s'han posat nervioses, s'han
sentit amb vergonya o rares... En aquest cas, els hi fem la reflexió
de si això que acaben de fer de doblar una pel·lícula, era la
primera vegada que ho feien. En dir que sí, demanem al públic que
quantes persones de les que hi ha a la sala, quan han fet alguna cosa
per primera vegada en la vida, sobretot en públic, s'han sentit
potser nervioses, amb vergonya, rares... Com que totes o quasi totes
alcen el braç (inclòs el tallerista, per descomptat), fem el
comentari que són persones magnífiques, extraordinàries i
meravelloses, però que, des d'aquest punt de vista, són persones
'normals'; la qual cosa també provoca complicitat entre el públic.
Tan fàcil com parlar
Una vegada escoltat el resultat del
doblatge, la segona pregunta que els hi fem a les persones que han
doblat les primeres seqüències és si ha estat difícil fer el que
han fet. I el resultat és reconéixer que no, que en veritat l'únic
que hem de fer és obrir la boca i parlar, això que fem tothora cada
dia. L'únic que, en el doblatge, hem de dir el que cal dir, quan cal
dir-ho i com cal dir-ho. I totes les persones tenim la capacitat de
fer això. És igual que el fet de córrer: totes les persones tenim
la capacitat de córrer, però només aquelles que s'entrenen -una
miqueta, encara que siga- poden
competir. I només aquelles que s'entrenen molt i bé, són capaces
de guanyar curses, i fins i tot de viure d'això. Doncs, amb el
doblatge passa el mateix i açò respondrà algunes de les preguntes
més comunes fetes pels assistents al final de cada sessió.
En definitiva, per doblar només hem de saber què hem de dir, quan hem de dir-ho i com hem de dir-ho. I, per descomptat, practicar-ho perquè ens isca tan bé com siga possible.
En definitiva, per doblar només hem de saber què hem de dir, quan hem de dir-ho i com hem de dir-ho. I, per descomptat, practicar-ho perquè ens isca tan bé com siga possible.
Sobre l'error
Pel que fa al fet d'equivocar-nos i no fer exactament allò que volíem fer en el moment de doblar un fragment o un clip audiovisual, quan ocorre en qualsevol moment d'alguna sessió,
el que fem és comentar que això, a les persones que fan ràdio i televisió, els hi passa seguit seguit, de forma habitual; però que, per aquestos casos, tenen una frase molt bona. I és que diuen: 'Són coses del directe'. Amb això, el que fan és distendre's i, si de cas, repetir amb naturalitat allò que no han dit correctament. (Fins i tot, poden aprofitar-ho com a preses falses i damunt traure partit econòmic dels errors.) A més, equivocar-nos ens permet descobrir com articulem quan parlem i quina o quanta memòria tenim; en definitiva, serveix per conéixer-nos més. La qual cosa ens ajudarà a fer-ho millor la propera vegada.
Pel que fa al fet d'equivocar-nos i no fer exactament allò que volíem fer en el moment de doblar un fragment o un clip audiovisual, quan ocorre en qualsevol moment d'alguna sessió,
el que fem és comentar que això, a les persones que fan ràdio i televisió, els hi passa seguit seguit, de forma habitual; però que, per aquestos casos, tenen una frase molt bona. I és que diuen: 'Són coses del directe'. Amb això, el que fan és distendre's i, si de cas, repetir amb naturalitat allò que no han dit correctament. (Fins i tot, poden aprofitar-ho com a preses falses i damunt traure partit econòmic dels errors.) A més, equivocar-nos ens permet descobrir com articulem quan parlem i quina o quanta memòria tenim; en definitiva, serveix per conéixer-nos més. La qual cosa ens ajudarà a fer-ho millor la propera vegada.
Zona de confort oral
Segons com haja anat l'experiència o
en funció del temps restant que tinguem per fer el Taller, i de les
persones que hi haja sense haver sortit encara a doblar, potser els
proposem una nova i diferent experiència a aquestes persones. Per
exemple, per a les noies participants, l'experiència de posar veu de
narrador de documentals científics: una veu greu molt habitual en
aquests tipus de produccions audiovisuals. En el cas dels nois, el
que farem serà proposar-los de doblar el títol d'una pel·lícula
de dibuixos animats, per exemple, i fer una veu aguda, de falset,
típica d'aquest tipus de produccions (sobretot
si l'original és japonés, acostumats com estan a escoltar veus
femenines molt agudes).
Treballar amb distintes veus ens
servirà per veure que tenim moltes més possibilitats d'expressió
oral de les que ens imaginem, totes i tots. De fet, podem utilitzar
moltes veus diferents i expressar-nos 'a la manera de…' molts
personatges que potser no ens havíem imaginat mai que podríem
arribar a fer.
La nostra veu, certament, no té per
què ser una única, aquella que usem cada dia, sinó que podem
transformar-la en allò que vulguem. I podem desenvolupar molts
registres diversos, tants com personatges diferents vulguem
interpretar. Això, en les sessions d'introducció al doblatge, ho
fem de manera pràctica amb exercicis variats. També podem posar la
veu d'acord amb el gènere cinematogràfic de la pel·lícula o de la
sèrie que tinguem en pantalla: el joc de posar veu de pel·lícula
de por o de pel·lícula romàntica sempre genera atenció i
complicitat entre els assistents.
El que volem amb tot açò és
provocar que isquem de la nostra zona de confort oral i juguem, com
déiem més amunt, a ser altres persones, a fer altres veus, amb la
qual cosa també ajudarem a distendre més les persones participants.
En una sessió concreta vam fer fins
i tot una versió bilingüe 'cubano-catalana' d'un fragment de
pel·lícula basat en el clàssic de Romeu i Julieta, però, a
més a més, amb una inversió de papers: Julieta va ser
interpretada pel Vicenç i Romeu per la Giorgina, mentre que
l'Àlex tractava de fer el títol d'una tragèdia en un ambient
absolutament desficaciat i divertit.
Rituals
Cada vegada que donem pas a un nou
fragment a doblar o a una nova acció dins l'execució del fragment
(com ara escoltar la versió original, o bé anar a doblar o a
escoltar la versió nostra, la versió doblada), utilitzem un ritual
concret -que és més propi dels enregistraments de les sèries
dramàtiques de televisió, però que resulta molt eficaç en les
sessions d'introducció al doblatge-, consistent a dir les paraules
màgiques de 'Cinc i acció!'. D'aquesta manera, reclamem l'atenció
de l'audiència en el seu conjunt.
Sempre estem interpel·lant el grup
perquè no es distraga ningú i per aprofitar qualsevol comentari o
situació a fi de generar complicitats entre els participants.
Potser, fins i tot, faig el comentari del paper que interpretava en
alguna de les pel·lícules o sèries que estem doblant en aquell
moment per apuntar detalls també sobre l'activitat professional.
Públic participant
Donat que el públic
inscrit a cada sessió ha estat ben heterogeni, pel que fa a
edats i condicions, hem plantejat poder realitzar activitats
concretes amb grups per edats o per estudis (per exemple, Primària,
Secundària…)
per tal de doblar fragments de pel·lícules en grup, a l'uníson, i
permetre la participació de tot el món, al mateix temps que
propiciàvem que les persones més tímides pogueren intervindre
acompanyades i immerses dins del grup respectiu.
Posem per cas als participants de
Primària o d'Educació Especial, a qui els hi proposem el repte de
passar-los un fragment (per exemple d'una sèrie de dibuixos animats)
i que ens diguen quin és el títol de la sèrie i en quina llengua
està la versió original: és el cas de la introducció d'una de les
moltes temporades de la sèrie japonesa Hello Kitty. De
seguida la reconeixen, per descomptat, i els hi donem la qualificació
de 'gent desperta', perquè ho han captat de seguida de la pantalla.
En aquest cas, també els hi donem
pistes perquè puguen fer el doblatge a l'uníson, per la qual cosa
caldrà que s'escolten. Però, a més, hauran de posar veu de dibuix
animat, la qual cosa els provoca reaccions diverses, segons siga la
persona. Al mateix temps, però, si en són moltes, els hi demanem
que es posen una miqueta de gaidó, com si foren un cor per cantar
totes juntes davant el micròfon.
Cal
recordar que els Tallers de Doblatge els oferim sobretot a centres
educatius de tots els nivells, en les llengües curriculars més
habituals i també per a públic de diverses edats, com ha estat el
cas d'Andorra.
Treballar sobre guions
cinematogràfics
D'acord amb el nivell i la capacitat
de lectura que tinguem entre els assistents, i ja sobre la meitat en
avant del Taller, proposarem de fer doblatges a partir de textos
triats de diversos fragments de pel·lícules de ficció, més tard
de documentals o de realities, i al remat de dibuixos animats,
quan ja haguem aconseguit un cert grau de desinhibició general entre
el públic participant.
Donem
un grapat de guions a la persona que hi ha a cada extrem de la fila
de seients i els demanem que se'n queden un i passen la resta a les
persones de la respectiva fila. Sempre parlem a tot el món dient-li
el seu nom personal. Per això és tan important l'enganxina inicial
que escrivim amb el nostre nom. (Sobretot
a alguns i algunes adolescents, els hi agrada molt enganxar-se-la al
front.)
Els expliquem què els hem repartir, d'acord amb el guió que es tracte.I és sempre un sol full per persona, tant per qüestió de logística dels propis Tallers, com per no atabalar l'auditori amb massa text. Per exemple, treballem sobre un full que conté diversos fragments, cinc o sis, del guió del doblatge al català de la pel·lícula Psycho (Alfred Hitchcock, 1960), amb el títol al català de Psicosi. Treballem cada un dels fragments de forma adequada al públic assistent i, si s'escau, repetirem algun fragment entre diversos grups de persones perquè hi puga participar més gent.
Els expliquem què els hem repartir, d'acord amb el guió que es tracte.I és sempre un sol full per persona, tant per qüestió de logística dels propis Tallers, com per no atabalar l'auditori amb massa text. Per exemple, treballem sobre un full que conté diversos fragments, cinc o sis, del guió del doblatge al català de la pel·lícula Psycho (Alfred Hitchcock, 1960), amb el títol al català de Psicosi. Treballem cada un dels fragments de forma adequada al públic assistent i, si s'escau, repetirem algun fragment entre diversos grups de persones perquè hi puga participar més gent.
Fotos i material divulgatiu
En
tot el procés de doblatge anem fent fotos
de l'activitat i de la participació de totes i tots, i això ens
serveix per crear ambient artístic i de treball en equip, a més de
possibilitar més dinàmica divulgativa posteriorment a través de
les xarxes socials, tot compartint-les a través de Whatsapp,
Twitter, Facebook i Instagram, sobretot aquesta
darrera majoritària entre l'alumnat adolescent. Informem les
persones participants que poden enregistrar els resultats dels
doblatges (i fins i tot el procés d'execució) bé després de cada visionat o al final de la sessió, on repassem totes les seqüències de forma correlativa.
Cloenda
dels Tallers
En
acabar cadascuna de les sessions, les persones assistents van
poder participar en un torn obert d'intervencions entre les quals van
sorgir molts comentaris i preguntes sobre aspectes tant professionals
com sobre curiositats i experiències personals. Per exemple, quan es
tarda a doblar una pel·lícula, però també quin tipus de doblatges
he fet jo al llarg de la meua carrera professional; quina pel·lícula
m'ha costat més de doblar; sobre el fet de posar-se en situació per
interpretar... I hem aprofitat per comentar sobre el joc de la
interpretació. A què jugàvem de menudetes? A pares i a mares, a
metges, a mestres i alumnes, a venedores del mercat… o bé amb
nines i ninotets. I en tots els casos, posàvem veus distintes a cada
personatge, perquè en veritat jugàvem a ser altres persones i
imitàvem comportaments i veus d'altres persones. El doblatge és el
mateix joc, l'únic que ha canviat és l'edat. De fet, en altres
llengües el verb que correspon a interpretar i a jugar és el
mateix: to play en anglés o jouer en francés.
Una altra pregunta és si tots els
actors de doblatge som també actors de teatre. En el meu cas, jo
vinc del món de la lingüística, i a partir de les estructures
lingüístiques i de la semàntica, etc., fas la interpretació dels
personatges.
Hi ha hagut també preguntes sobre la
meua experiència amb la sèrie Bola de Drac, sobre què passa
si et quedes sense veu, sobre la capacitat de fer doblatge amb la veu
que tens i sobre què hem de fer per preparar-nos. Fins i tot, hem
estat enraonant sobre la possibilitat de desenvolupar una activitat
professional de doblatge a Andorra, com a espai estratègic en
l'àmbit dels Països Catalans, tant des del punt de vista polític
com lingüístic.
En definitiva, hi ha hagut una gran
implicació per part del públic assistent en les activitats
pràctiques i en el conjunt de cada sessió, per la qual cosa estic
molt agraït tant a les persones que hi han participat com a la
Societat Andorrana de Ciències (i a totes les entitats
patrocinadores i col·laboradores) i especialment a la seua
presidenta, l'Àngels Mach i Buch, per la implicació personal en
l'organització i en el desenvolupament dels Tallers de Doblatge a
Andorra, Capital Cultural Iberoamericana 2016.
I, al remat, només volia recordar que
aquestos Tallers de Doblatge estan plantejats per mostrar no
únicament com funciona aquesta activitat professional, sinó també
per mostrar una miqueta d'aquella filosofia dels nostres germans i
germanes del Hawai, i de molts altres pobles originaris de la Terra,
que diuen que 'hem nascut per ser feliços i per fer feliços als
altres. I així s'ha fet.' Moltes gràcies, Andorra.
Amb la col·laboració
de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
